24.9.06

1 de noviembre: hiperactividad

El próximo 1 de noviembre al menos los catalanes tendremos un día muy ocupado: Día de todos los Santos, elecciones autonómicas y Halloween. Realmente me crea un conflicto personal porque no sé si seré capaz de llevar todas las actividades programadas para el día. Para eso, se me ocurrió una idea fantástica (y muy valorada entre mis amigas allí presentes). Propongo, hacer la visita anual a los seres queridos que han traspasado a una vida más fácil, disfrazados de motivos electorales como Democracia, Libertad de expresión*, Estatut...


*Para ir de Libertad de expresión propuse ir
desnudo (es lo que a mi me inspira), pero eso
no cuajó demasiado. Tendré que seguir pensando.

20.9.06

La síndrome del rellotge parat

A vosaltres no us passa que hi ha dies en que el temps passa exasperàdament lent?

Miro el rellotge: les 14:20. Que extrany... ahir vaig fer exactament el mateix que avui i quan vaig acabar eren les 15. Avui només han passat 20 minuts.
Bé, treballo una estona, veig una mica la tele, llegeixo els diaris, vaig a arreglar una porta,... i... no potser.... les 14:55.. el meu rellotge de pulsera s'ha parat. Miro el de la paret... les 14:55. I el del ordinador i el de la màquna autoventa: las 14:55. Sembla que avui serà un dia mooooooolt llaaaaaaaaaaaaarg.

Quan te n'adones que tens la síndrome del rellotge parat, no pots evitar mirar de reüll constantment els rellotges del teu voltant, per descobrir amb resignació que facis el que facis només han passat 8 o 10 segons entre cop i cop d'ull.

De vegades, quan la síndrome és molt forta et quedes envaladit mirant l'hipnotitzant moviment de l'agulla que marca els segons. Imparable, rítmica... tiiiiic, taaaaac, tiiiiiiiiiiiiiiic, taaaaaaaaaaaaaaaac. I això és el pitjor que et pot passar, perquè aleshores estàs irremediablement acabat.

La veritat és que no és per prendre's-ho a broma. És una síndrome molt perillosa. Si l'agafes a casa, no tant.. com a molt t'avorreixes. Però segons uns estudis realitzats l'any 2003 per la Universitat de Massachussets, la síndrome del rellotge parat és la segona causa de mortaldat a la feina després d'electrocutar-se amb la màquina de cafè. Tenen especial perill treballadors en contacte amb els mitjans de transport (jo per exemple, en un moment de desesperació em podria llançar a les vies amb facilitat), la construcció (que fàcil és ficar el cap dins la cimentera), cuiners (masses utensilis punxants a la seva disposició), etc.

Per desgràcia, a part dels intrèpids massachussins, no és un síndrome gaire estudiat. Així que no hi ha cremes, xarops o vacunes per pal·liar els símptomes. Tot i així tenim un consol. La síndrome del rellotge parat que apareix en hores laborables, acostuma a desaparèixer miraculosament al acabar la jornada. Així que jo he pensat una solució: Per no patir-lo només cal deixar de treballar :-)

17.9.06

Proyectos

dish produccionsDish Productions (o al menos la mitad de ella) se propone emprender un nuevo proyecto. Después de embarcarse en la realización de diversos cortos, con una acogida espectacular entre el público (todos recordareis "Poeta de ahogos", "ascensión" y "Warning"*), nos hemos propuesto una nueva y arriesgada meta: la radio.


Con un gran currículum atrás: Elena, estrella de radiopista por las mañanas, Marta, Estrella de radiopista por las tardes, Ita, fue estrella invitada durante 6 meses en Btv, y yo misma, que fui estrella invitada también 6 meses en Minoria Absoluta... por fin nos atrevemos a hacer un intento de volar solas y triumfar en el mundo de las ondas.

Nos queda un gran trecho por recorrer pero no desistiremos en el intento (espero).

Aviso: de momento, sólo tenemos la idea, la filosofía del programa (uiiiiiiiiiiiiiii... de eso tenemos mucha...), media escaleta del programa piloto y media más del programa normal. Que nos queda?? todo, hijos míos, todo... Pero por algo se empieza.


"WARNING": el cortometraje de Elena, aún se puede ver y votar en la página de cinexplora... creo que para verlo en el cine es un poco tarde... pero me han dicho que en el ordenador se ve mejor. Así que lo recuerdo ahora, porque ya debe quedar poco tiempo para votar.


11.9.06

RECOMPTE DE LLIBRES 2005

12.Sin noticias de Gurb, Eduardo Mendoza. (desembre 2005) humor No és el llibre de la meva vida, però és entretingut i divertit a estones. Està bé, per els qui van viure la Barcelona de les pre-olimpiades i encara que jo era petita, fa gràcia recordar certes coses d'aquella época. Tot i així em dóna la sensació de que està una mica sobrevalorat.

11. El misterioso asesinato del perro a medianoche, Mark Haddon. (Desembre 2005) Inclasificable Curt, amb ganxu, emocionant... a mi em va encantar. està escrit des del punt de vista d'un noi autista, així que el lector pot viure aquest canvi de mentalitat de dues formes: una reflexió sobre com pensa i actua un noi autista, per lo que al acabar el llibre els entens millor, o també és pot pensar que l'autor a escullit aquesta forma de narrar els fets per jugar amb els sentiments del lector i ficar-se'ls a la butxaca. A mi m'agrada la primera, tot i que no descarto que toca la fibra expressament per emocinar-te.

10. El amor en los tiempos de cólera, Gabriel García Márquez. (Novembre 2005) amor Em va decepcionar una mica. Està molt ben escrit i se m'han escapat les llàgrimes en certes parts, però esperava que fos més intens. D'ell només havia llegit Relato de un naufrago i el recordava molt bé. Tot i així, espero llegir el que diuen que es el seu millor llibre: 100 años de soledad. A veure que tal.

9. Segunda fundación, Isaak asimov (octubre 2005) CF 3a part de fundación. Gran final. Mereix la pena llegir aquesta trilogía. En realitat, continua però no m'he atrevit a llegir les continuacions per no espatllar el bon sabor de boca que m'ha deixat tota la filosofia de la psicohistòria.

8. Fundación e imperio, Isaak Asimov. (Agost 2005) CF segona part de Fundación. s'en va una mica pels cerros de Úbeda amb la història del Mazo, però val la pena llegir-lo només per continuar sabent que passa amb amb el futur de la Fundació.

7. La ciudad de las damas, Cristina de Pizán. (Agosto 2005). Assaig: filosofia i feminisme També el vaig llegir per obligació però m'ha deixat petjada. Els seus pensaments i idees son contemporanis tot i haver sigut escrits fa 700 anys.

6. El hombre imaginario (Una antropología literaria), Antonio Blanch (Agost 2005). Assaig metaliterari el vaig llegir per obligació però es molt interessant. Per aquí vulgui llegir reflexions sobre la capacitat humana d'imaginar.

5. Los mitos de Chtulu, Lovecraft y otros. (Agost 2005) terror Una recopilació de contes de Lovecraft i d'altres que van seguir el seu exemple creant i enriquint les històries més terrorífiques i posiblement de les més influients en la literatura posterior. Hi ha un parell de contes que se m'han qedat gravats en el cervell...

4. Cuentos indiscretos, Saki. (Agost 2005) Fantasia Un bon recull de contes, i deixa amb les ganes de llegir més d'aquest autor.

3. Fundación, Isaak Asimov. (Agost 2005). CF Una bona forma d'entrar en la literatura asimoviana. de la trilogia, em sembla que aquest és el que més m'agrada, pel misteri que envolta tota la intriga interestelar. Et deixa amb molt bon sabor de boca, però si llegeixes aquest és obligatori continuar amb els altres.

2. Contes d'hivern, Isaak Dinesen. (Juliol 2005). Amor no està malament, però no mata. Potser no era un bon moment per llegir aquest tipus de contes i els vaig trobar fred i llunyants.

1. Harry Potter, The half blood prince. J. K. Rowling (Juny 2005) Aventura/ fantasia només recomenable si has llegit els anteriors llbres de la saga. Cumpleix amb les espectatives però et deixa amb l'ai al cor... només queda una entrega per saber el final d'aquest jove mag.

9.9.06

como empezar....

Estoy de mudanza... mi adorado blog, se está desmoronando por causas que me son ajenas y he decidido cambiar de casa. No sé si será la definitiva. De momento, no entiendo muy bien como poner links, y hacer todo lo que he visto que la gente hace... pero intentaré aprender :-)


de dónde vengo?