31.8.07

Elefantes enamorados, prohibiciones y espadas láser

Como veis, soy una persona con las ideas muy claras. Hace dos días me quejaba de que no había noticias que atrajeran mi atención. Hoy tengo que rectificar y he ideado una nueva sección
voy a intentar escoger cada día la noticia o noticias que me impacten más: sea, por el motivo que sea.


Una historia de amor de peso. Un elefante salvaje, rompió ayer la vaya que le separaba de una elefanta circense en la región de Bengala y escaparon juntos hacia la libertad. El empresario del circo está muy triste por la gran perdida. link



Una sueca, obligada a delimitar una zona de no fumadores en su propio jardín. Un vecino denuncia a una vecina porque le molesta el humo que viene del jardín. Ésta, que no quiere problemas, aunque muy enfadada, acata la condena y ha delimitado una pequeña zona para poder fumar tranquila.

link

La espada de Luke Skywalker viaja al espacio. Para commemorar los 30 años que cumple Star Wars, la espada de luz saldrá al espacio a bordo del Discovery.el gran acontecimiento friki, se producirá el dia 23 de octubre.

link

Hi ha una parada de xurros

Rescato de la memoria colectiva, para algunos, o doy a conocer, a muchos otros, esta versión "distinta" de "Tous les garçons et les filles".


Hi ha una parada de xurros,
al carrer Urgell cantonada Borrell.
Hi ha una parada de xurros,al carrer Urgell cantonada Borrell.
Feien xurros petits (mitjans i grans)
Feien xurros petits (mitjans i grans)
hi la gent pim pim pim
al passar
pim pim pim
els volien tastar.

no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
no hi ha parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell
Perquè són paral·lels
Perquè són paral·lels
i la gent al passar

No els podia comprar...



El otro día me vino a la cabeza esta canción infantil típica d'esplai que disfrutaba cantando y gestualizando cuando era pequeña. Siempre me quedó una duda que voy a resolver: realmente la calle Urgell i Compte Borrell son paralelas?

Pues si! el autor de la canción no nos engañó, y esta es la prueba


Ya soy feliz sabiendo que ésta es una de las pocas verdades irrevocables de la infancia.

29.8.07

Perquè no comento mai la premsa?

Això m'estava preguntant jo aquest matí llegint La Vanguardia (versió digital, que és gratuïta). Hi ha molts blogs dedicats a comentar notícies però per molt que llegeixo el diari, miro el telenotícies, i escolto la ràdio, no trobo notícies que m'impulsin a sentar-me davant del teclat.

Avui al diari, només una notícia m'ha afectat notablement tot i no ser aficionada al futbol. Ha estat la mort del jugador del Sevilla, Antonio Puertas. Suposo que per la seva joventut i tot el que ha deixat a mitges (inclòs un fill encara no nat) i la forma tant dramàtica i ¿evitable? mort.

La resta: guerres interminables (si, s'ha d'informar però em sento com en un bucle), estudis estúpids (sabeu que segons la Universitat de Cambridge la dona perfecta és Jessica Alba perquè té la relació perfecta entre natges i cintura), assassinats irracionals arreu del món, i picabaralles entre polítics que tornen de vacances.

També he pensat: igual, no és culpa del periodisme, ni del món, ... igual sóc jo! Però finalment he arribat a la conclusió de que deu ser una mescla de tot plegat. Últimament gran part del periodisme que es pràctica sobretot a Espanya, es concentra en dibuixar-nos un país pre-apocalíptic ple de successos truculents, de juguets perillossísims, aliments verinosos i peixos que es tornen bojos i passegen per les nostres platges.

D'altra banda, sóc una mica superficial i les notícies que més m'interessen tenen a veure en les novetats televisives, en el món de la literatura o el cinema! Però a l'estiu poca cosa hi ha destacable també en aquestes temàtiques.


estrès post-vacacional... això és el que em deu passar a mi...