Anem a rajar un rato de ràdio.

Què emocionant és quan arriben aquestes dates! quan s’acaba la temporada normal de ràdio, comença la d’estiu i tot són rumors de cara al setembre. És una mica com la pretemporada de fitxatges del futbol.


De moment tenim una baixa. Antoni Bassas marxa de Catalunya Ràdio. Sembla ser que per desavinences amb els grans directius de l’emissora que tenen pensat un canvi de format (i també per desavinences polítiques...). I no se sap on anirà a parar. Jo crec que el fitxarà la Mònica Terribas... encara que estaria bé que fes el passet a l’altra banda de la Diagonal amb els seus ex-companys, en Bastè i en Clapés.

Així doncs el matí de Catalunya ràdio patirà canvis importants. El primer, el presentador, es converteix en presentadora: Neus Bonet, senyora que no tinc el plaer de conèixer i que no puc valorar. També s’adelantarà una hora i acabarà una hora abans (de 6 a 11), suprimint l’espai “alguna pregunta més?”. I també alguns tertulians incòmodes desapareixeran.

Però els canvis no acaben aquí. Sembla ser (ja ho veure’m en les pròximes setmanes) que Manuel Fuentes (segons la meva opinió, que ja cansa, sobretot després de la marxa dels Oscars, Óscar Andreu i Óscar Dalmau, entre altres coses guionistes de Polònia i col·laboradors de Minoria absoluta ), continuarà amb el Problemes domèstics de 11 a 1 (una hora més!). I el Llucià Ferrer, que tenia un programa de tarda de 4 a 7, possiblement ocupi la franja del migdia. El Grasset, no se sap que farà, i la tarda serà ocupat per un programa fet per dones (miedo me da quan s’especifica el gènere de l’equip).


I què passarà a l’altre costat de Francesc Macià? Doncs sembla que es segueix amb la tònica de la temporada anterior. Jordi Basté, al matí (molt bé tant ell com la resta de l’equip de El món a RAC 1 aquest any, no he trobat a faltar al Xavier Bosch).

Minoria Absoluta, que si el Fuentes cansa, amb ells tanco la ràdio directament. Em sembla que aquest any acabaven contracte, i no sé quins són els seus pensaments. Espero que no renovin i que es dediquin íntegrament a Polònia, feina que si val la pena continuar. Prou de segones hores del minoria, no perquè ho fagin malament la Tatiana Sisquella, el Quim Morales, simplement perquè la segona hora de el minoria, no es el minoria per molt que tingui la mateixa música de capcelera. Que li posin un altre nom!!

El Toni Clapés, es queda. I menys mal, perquè és el millor programa que es fa a la ràdio catalana. Fins i tot a l'estiu, que l'està presentant el Marc Serra i el seu Versió Càmping, no perd nivell, no com la resta de programes, que avui és el segon dia i ja trobo a faltar a l'equip habitual del Món a RAC 1 i el del Via Lliure... (del Minoria ja no parlo, perquè fa mesos que no l'escolto)

I per últim tenim El tu diràs. Ho sento motl pel Joan Maria Pou, perquè sembla bona persona, però és un muermu. Estaria bé que cambiessin al presentador, perquè tot i que els EGM no són gaire fiables, ha perdut 9.000 oients, des de que ho va deixar el Basté.

A veure si de cara a l’any que bé, Jordi Beltran torna a tenir un espai a la graella... com l’he trobat a faltar! No és el mateix tenir-lo cada tarda que tenir-lo només fent presentacions i entrades els dies de festa per omplir buits.

Altra emissora força interessant i emergent (buenu, potser aquí m’he passat) és Ona Fm (el lema: música i diversiooooo), la escolto una mica per obligació, ja que surto en tots els butlletins, però realment fan una proposta força interessant. Al matí, Fora de joc, típic programa matinal amb l’esport com eix central. Presentat per una colla molt entretinguda. També tenen dues Graderies, la primera més informativa presentada pel simpàtic (al menys la veu) José Luis Sastre, abans conductor de hora 13 a radio Barcelona. I una segona Graderia, més d’opinió a la tarda amb Dani Sanabre... mira si són entretinguts, que tot i parlar íntegrament d’0esports.. sóc capaç d’escoltar-lo i gaudir-lo.


bé... i de moment això és tot el que havia de rajar (amb alguns m'he despatxat agust... que consti en l'acta que ho faig des del carinyu i l'admiració i que no desmereixo el treball de ningú. Són opinions)
ala! ja m'he quedat tranquila... fins la pròxima XD

Un dia de cada dia (2a part)

(primera part la trobareu aquí: http://cosetessenseimportancia.blogspot.com/2007/10/un-dia-de-cada-dia-i.html)


7 am Una vegada arriben les 7 tocades, comencen les dues hores més complicades de la meva jornada laboral i també de la xarxa viària catalana. En 15 minuts, ja tenim col·locats tots els cotxes un darrere l’altre.

faig les cròniques de RAC 1, les de RAC 105, les d'Ona FM, la cadena SER, la COM radio... i algunes vegades, d'estrangis, ens truquen d' alguna emisora local. També donem informació de primera mà de les autopistes d’ACESA als companys de Catalunya informació i el RACC, que ens truquen molt sovint (cada 10 minuts).

Segons l’emissora i el programa on connectis, les cròniques son més serioses (com les del món a RAC 1 i la SER ) o més informals (com les d'ONA fm o RAC 105).... I és que en el fons (i en la superfície també) una crònica del trànsit és avorridota. Nosaltres, som conscients. Així que de vegades, si el programa ho permet, ens atrevim i perdem la vergonya, creant nous estils: rapejada, cantada, rimada, amb un punt picant, més infantil o sent una pija de cap a peus. O expliques la teva vida en fascicles col·lecionables... cosa que el meu caràcter exhibicionista ja afavoreix.


9 am A Partir d’aquesta hora, la xarxa viària catalana comença a normalitzar-se progressivament i el nombre de connexions també baixa... Això ens permet anar a esmorzar, però sense descuidar el telèfon ni els monitors... en qualsevol moment por passar qualsevol cosa i haver d’informar de seguida als mitjans de comunicació. Com per exemple a RAC 1, que se’ls truca en el cas de que hi hagi caos circulatori, perquè incloguin una crònica del trànsit als seus butlletins.

Per ser cronista del trànsit, no cal ser cap expert. De fet, tots entrem bastant peixos, i no tenim ni idea de carreteres. En realitat conèixer vies, punts quilomètrics, punts conflictius... és qüestió de pura pràctica i passar molt de temps mirant càmeres i mapes.

A més, és una feina d’aquelles útils. Quan estàs en mig d’una retenció, coneixes alternatives, saps les pitjors hores per circular per les rondes, saps quan no has de sortir de casa amb cotxe... clar que, això suposa també tenir terror a agafar el cotxe un diumenge a la tarda (o als matins en general) i evitar a tota costa la C-35. Digueu-li, deformació professional.

A més, els amics t’apareixen de sota les pedres. Aquesta situació passa molt sovint:
Riiiing riiiiing( sona el mòbil...)
-escolta, Raquel, estàs a radiopista?
-siiii... perquè....?
-És que estic a la ronda de dalt, a la Valldhebrón i porto parat 10 minuts parat... saps alguna cosa?

I ja teniu la Raquel, resolent consultes privades. I per suposat, no pregunten ni com estic...

14’30 pm arriba l’hora de plegar i passar-li la penyora al company de la tarda, el Marc Sales o el Dani Bech, i desitjar-li sobretot una tarda tranquil·la i sense gaires incidències. Marxo a casa... a preparar-me mentalment per demà!


Des del centre d’Operacions d’ACESA, bon dia!

Grandes fenómenos de internet

Cada día me sorprende más el poder masivo de internet. En especial, de Youtube. Como una vez me dijo una persona muy lúcida, antes, en internet salía lo más popular de la televisión. Ahora en televisión sale, lo que se hace más popular en Youtube. Si no sale, en Youtube, es que no merece la pena ser visto, que por extensión, no merece ni existir.

Todo el mundo tiene en mente, fenómenos youtubencos como "el niño loco alemán", "la caída de Edgar", "el pagafantas", "el niñato del metro de Valencia"... Alguien cuelga un video, lo ve X gente, boca-oreja, se hacen versiones de loquendo, de pelis, 2s,3s partes... y los personajillos del video en 15 días son más famosos que el Ronaldinho.

Esta mañana, he escuchado una versión de Umbrella de Rhianna en acústico que me ha gustado mucho. Y como estaba muy aburrida, la he buscado en Youtube, para volverla a escuchar. Bien, mi sorpresa (e ingenuidad) ha sido cuando he descubierto que no existe tal versión acústica por Rhianna. Lo que he escuchado por la radio, es una versión de una tal Marie Migby. Esta muchacha lleva años grabándose en Youtube tocando con su guitarra versiones de canciones que a ella le gustan, con la aspiración, supongo, de que alguna vez alguien se interesara por ella. Pues así ha sido, porque su canción en acústica, lleva sonando desde agosto en las principales emisoras de radio de EUA, ha sido invitada a programas de tv, y tiene ya un disco sencillo de 4 canciones a la venta (la famosa umbrella y 3 originales suyas).




No os parece increíble como cambian las cosas en tan poco tiempo? no os da vértigo este mundo que cambia con cada pestañeo? Al principio, los cantantes se forjaban en los bares, locales... lo veía alguien del mundillo y le daba una oportunidad para saltar a los medios masivos. Hace poco, otra revolución en el mundo de la música como los programas tipo "operación triumfo" o "american idol", y ahora la última oportunidad de ser alguien célebre. Una ventana que te permite ser visto por todo el mundo sin excepción.

Un dia de cada dia (I)

5’45 am El despertador... Per sort, només m’haig d’aixecar 2 o 3 cops per setmana a aquesta maleïda hora. La resta, vindrà l’Àlex Santamaria. Escolto el final del “Tu diràs” i el principi de “el món a RAC 1”, mentre miro l’estat de les carreteres des de l’ordinador de casa. No és el primer cop que sóc víctima de les retencions a primera hora del matí per culpa d’alguna incidència, i arribo tard per fer les primeres cròniques.

6’30 am Escolto la crònica del meu company del RACC, l’Alan Cabañas... mentre em dirigeixo a la feina amb cotxe i mentalment em vaig fent una idea del que em trobaré quan arribi al meu petit estudi.

6’50 am Radiopista, es troba a Granollers, en el centre d’operacions d’ACESA (tal i com diem al final de cada crònica), i el meu estudi és una petita peixera, amb tot el que és necessari per treballar. Una tauleta de so, un ordinador, ràdio, XDSI, atles de carreteres, diversos monitors amb càmeres de les autopistes... A banda de la informació que proporciona el Servei Català del Trànsit, la informació dels mossos d’Esquadra i la Guardia Urbana, és essencial observar les càmeres d’ACESA situades a les autopistes. Hi ha més de 100 càmeres repartides i s’ha d’estar atent com a mínim a una vintena, que és on es creen més problemes. Sempre intento arribar 10 minuts abans i preparar-me la feina amb tranquil·litat. Si estic molt adormida, començo a fer el primer cafè i a beure molta aigua... em passaré gairebé dues hores xerrant sense parar.



to be continuarà...

Nova temporada de RAC 1

Arriba setembre, i amb ell, torna els coleccionables, el cole, el estrès post-vacacional, la tardor, alguns programes nous de tele, i també la nova programació de RAC 1.

He esperat una setmana per poder constatar i valorar els canvis que s’han produït respecte la temporada anterior.

El canvi més destacable és la substitució de Jordi Basté per Xavier Bosc com a conductor del programa “el món a RAC 1”. Només portem 5 dies de programa, però ja puc dir que m’agrada el canvi. En Basté ha fet tota la seva vida ràdio esportiva i quan al juliol es va fer públic que capitanejaria els matins de RAC 1, molta gent va dubtar de que pogués fer qualsevol altra cosa que no fos esport. Amb pocs dies ha demostrat que s’apassiona i apassiona amb qualsevol tema que li posis al davant. Directe, vital, dinàmic... I a pesar de les critiques a la seva locució atropellada i nerviosa, després d’un període d’adaptació, tothom qui li dongui una oportunitat, quedarà enganxat.
A més, el programa manté la seva estructura i la gran majoria dels seus col·laboradors afegint alguns de nous com en Jordi Beltran (música) o el David Broc (com a crític de cinema).


Del que penso del Minoria absoluta, seré breu. No sé perquè continua en antena. Des de fa un parell d’anys, que ha perdut l’essència i el sentit de la seva existència. Aquests intents de “renovació” (l’any passat el minoria especial del divendres, aquest any segona hora sense Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas) només desgasta la idea, a l’equip i als seus oients. La única cosa que no entenc és com encara consegueixen tenir bons resultats al EGM. Ho sento sobretot per el Quim Morales i la Tatiana Sisquella, que són els que es menjaran el marrón, i són molt bons professionals. Només tinc curiositat per escoltar als Òscars (Oscar Andreu i Òscar Dalmau, ex-guionistes del Manel Fuentes), que faran una col·laboració setmanal.


Altre canvi a ressenyar és al programa esportiu nocturn “tu diràs” que no escoltava abans quan el portava el Basté, i ara menys que el condueix el soso del joan Maria Pou. Però bé, per gustos, colors, i és un noi que té molts fans.

Com a novetat ha estat la eliminació del gran programa “no som perfectes” un programa personal i diferent. Una petita perla que trobarem a faltar alguns de nosaltres. Però qui paga, mana, i s’ha col·locat en el seu lloc un informatiu de dues hores, que encara no he tingut la paciència d’escoltar.

Bé, i la resta de la graella es manté igual: Clapés, el rei de la tarda (i es que el seu rival més proper és el Lluci Ferrer, que em cau motl bé, però el seu programa no pega ni a la tarda ni amb Catalunya ràdio ), “Tot és possible” cada cop més curt i més publicitat), “el primera pedra” (programa per iaios sardanistes, el “Via Lliure” (cada cop menys vital), i “Misteris” (programa inflat de tarotistes però infravalorat)

com ja és tradició a RAC 1, poc innovar i molt copiar. Proposo com nou eslogan: RAC 1, cada dia menys fresca.