Perquè no comento mai la premsa?

Això m'estava preguntant jo aquest matí llegint La Vanguardia (versió digital, que és gratuïta). Hi ha molts blogs dedicats a comentar notícies però per molt que llegeixo el diari, miro el telenotícies, i escolto la ràdio, no trobo notícies que m'impulsin a sentar-me davant del teclat.

Avui al diari, només una notícia m'ha afectat notablement tot i no ser aficionada al futbol. Ha estat la mort del jugador del Sevilla, Antonio Puertas. Suposo que per la seva joventut i tot el que ha deixat a mitges (inclòs un fill encara no nat) i la forma tant dramàtica i ¿evitable? mort.

La resta: guerres interminables (si, s'ha d'informar però em sento com en un bucle), estudis estúpids (sabeu que segons la Universitat de Cambridge la dona perfecta és Jessica Alba perquè té la relació perfecta entre natges i cintura), assassinats irracionals arreu del món, i picabaralles entre polítics que tornen de vacances.

També he pensat: igual, no és culpa del periodisme, ni del món, ... igual sóc jo! Però finalment he arribat a la conclusió de que deu ser una mescla de tot plegat. Últimament gran part del periodisme que es pràctica sobretot a Espanya, es concentra en dibuixar-nos un país pre-apocalíptic ple de successos truculents, de juguets perillossísims, aliments verinosos i peixos que es tornen bojos i passegen per les nostres platges.

D'altra banda, sóc una mica superficial i les notícies que més m'interessen tenen a veure en les novetats televisives, en el món de la literatura o el cinema! Però a l'estiu poca cosa hi ha destacable també en aquestes temàtiques.


estrès post-vacacional... això és el que em deu passar a mi...