21.11.07

Un dia de cada dia (2a part)

(primera part la trobareu aquí: http://cosetessenseimportancia.blogspot.com/2007/10/un-dia-de-cada-dia-i.html)


7 am Una vegada arriben les 7 tocades, comencen les dues hores més complicades de la meva jornada laboral i també de la xarxa viària catalana. En 15 minuts, ja tenim col·locats tots els cotxes un darrere l’altre.

faig les cròniques de RAC 1, les de RAC 105, les d'Ona FM, la cadena SER, la COM radio... i algunes vegades, d'estrangis, ens truquen d' alguna emisora local. També donem informació de primera mà de les autopistes d’ACESA als companys de Catalunya informació i el RACC, que ens truquen molt sovint (cada 10 minuts).

Segons l’emissora i el programa on connectis, les cròniques son més serioses (com les del món a RAC 1 i la SER ) o més informals (com les d'ONA fm o RAC 105).... I és que en el fons (i en la superfície també) una crònica del trànsit és avorridota. Nosaltres, som conscients. Així que de vegades, si el programa ho permet, ens atrevim i perdem la vergonya, creant nous estils: rapejada, cantada, rimada, amb un punt picant, més infantil o sent una pija de cap a peus. O expliques la teva vida en fascicles col·lecionables... cosa que el meu caràcter exhibicionista ja afavoreix.


9 am A Partir d’aquesta hora, la xarxa viària catalana comença a normalitzar-se progressivament i el nombre de connexions també baixa... Això ens permet anar a esmorzar, però sense descuidar el telèfon ni els monitors... en qualsevol moment por passar qualsevol cosa i haver d’informar de seguida als mitjans de comunicació. Com per exemple a RAC 1, que se’ls truca en el cas de que hi hagi caos circulatori, perquè incloguin una crònica del trànsit als seus butlletins.

Per ser cronista del trànsit, no cal ser cap expert. De fet, tots entrem bastant peixos, i no tenim ni idea de carreteres. En realitat conèixer vies, punts quilomètrics, punts conflictius... és qüestió de pura pràctica i passar molt de temps mirant càmeres i mapes.

A més, és una feina d’aquelles útils. Quan estàs en mig d’una retenció, coneixes alternatives, saps les pitjors hores per circular per les rondes, saps quan no has de sortir de casa amb cotxe... clar que, això suposa també tenir terror a agafar el cotxe un diumenge a la tarda (o als matins en general) i evitar a tota costa la C-35. Digueu-li, deformació professional.

A més, els amics t’apareixen de sota les pedres. Aquesta situació passa molt sovint:
Riiiing riiiiing( sona el mòbil...)
-escolta, Raquel, estàs a radiopista?
-siiii... perquè....?
-És que estic a la ronda de dalt, a la Valldhebrón i porto parat 10 minuts parat... saps alguna cosa?

I ja teniu la Raquel, resolent consultes privades. I per suposat, no pregunten ni com estic...

14’30 pm arriba l’hora de plegar i passar-li la penyora al company de la tarda, el Marc Sales o el Dani Bech, i desitjar-li sobretot una tarda tranquil·la i sense gaires incidències. Marxo a casa... a preparar-me mentalment per demà!


Des del centre d’Operacions d’ACESA, bon dia!