Nova temporada de RAC 1
Arriba setembre, i amb ell, torna els coleccionables, el cole, el estrès post-vacacional, la tardor, alguns programes nous de tele, i també la nova programació de RAC 1.
He esperat una setmana per poder constatar i valorar els canvis que s’han produït respecte la temporada anterior.
El canvi més destacable és la substitució de Jordi Basté per Xavier Bosc com a conductor del programa “el món a RAC 1”. Només portem 5 dies de programa, però ja puc dir que m’agrada el canvi. En Basté ha fet tota la seva vida ràdio esportiva i quan al juliol es va fer públic que capitanejaria els matins de RAC 1, molta gent va dubtar de que pogués fer qualsevol altra cosa que no fos esport. Amb pocs dies ha demostrat que s’apassiona i apassiona amb qualsevol tema que li posis al davant. Directe, vital, dinàmic... I a pesar de les critiques a la seva locució atropellada i nerviosa, després d’un període d’adaptació, tothom qui li dongui una oportunitat, quedarà enganxat.
A més, el programa manté la seva estructura i la gran majoria dels seus col·laboradors afegint alguns de nous com en Jordi Beltran (música) o el David Broc (com a crític de cinema).
Del que penso del Minoria absoluta, seré breu. No sé perquè continua en antena. Des de fa un parell d’anys, que ha perdut l’essència i el sentit de la seva existència. Aquests intents de “renovació” (l’any passat el minoria especial del divendres, aquest any segona hora sense Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas) només desgasta la idea, a l’equip i als seus oients. La única cosa que no entenc és com encara consegueixen tenir bons resultats al EGM. Ho sento sobretot per el Quim Morales i la Tatiana Sisquella, que són els que es menjaran el marrón, i són molt bons professionals. Només tinc curiositat per escoltar als Òscars (Oscar Andreu i Òscar Dalmau, ex-guionistes del Manel Fuentes), que faran una col·laboració setmanal.
Altre canvi a ressenyar és al programa esportiu nocturn “tu diràs” que no escoltava abans quan el portava el Basté, i ara menys que el condueix el soso del joan Maria Pou. Però bé, per gustos, colors, i és un noi que té molts fans.
Com a novetat ha estat la eliminació del gran programa “no som perfectes” un programa personal i diferent. Una petita perla que trobarem a faltar alguns de nosaltres. Però qui paga, mana, i s’ha col·locat en el seu lloc un informatiu de dues hores, que encara no he tingut la paciència d’escoltar.
Bé, i la resta de la graella es manté igual: Clapés, el rei de la tarda (i es que el seu rival més proper és el Lluci Ferrer, que em cau motl bé, però el seu programa no pega ni a la tarda ni amb Catalunya ràdio ), “Tot és possible” cada cop més curt i més publicitat), “el primera pedra” (programa per iaios sardanistes, el “Via Lliure” (cada cop menys vital), i “Misteris” (programa inflat de tarotistes però infravalorat)
com ja és tradició a RAC 1, poc innovar i molt copiar. Proposo com nou eslogan: RAC 1, cada dia menys fresca.
He esperat una setmana per poder constatar i valorar els canvis que s’han produït respecte la temporada anterior.
El canvi més destacable és la substitució de Jordi Basté per Xavier Bosc com a conductor del programa “el món a RAC 1”. Només portem 5 dies de programa, però ja puc dir que m’agrada el canvi. En Basté ha fet tota la seva vida ràdio esportiva i quan al juliol es va fer públic que capitanejaria els matins de RAC 1, molta gent va dubtar de que pogués fer qualsevol altra cosa que no fos esport. Amb pocs dies ha demostrat que s’apassiona i apassiona amb qualsevol tema que li posis al davant. Directe, vital, dinàmic... I a pesar de les critiques a la seva locució atropellada i nerviosa, després d’un període d’adaptació, tothom qui li dongui una oportunitat, quedarà enganxat.
A més, el programa manté la seva estructura i la gran majoria dels seus col·laboradors afegint alguns de nous com en Jordi Beltran (música) o el David Broc (com a crític de cinema).
Del que penso del Minoria absoluta, seré breu. No sé perquè continua en antena. Des de fa un parell d’anys, que ha perdut l’essència i el sentit de la seva existència. Aquests intents de “renovació” (l’any passat el minoria especial del divendres, aquest any segona hora sense Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas) només desgasta la idea, a l’equip i als seus oients. La única cosa que no entenc és com encara consegueixen tenir bons resultats al EGM. Ho sento sobretot per el Quim Morales i la Tatiana Sisquella, que són els que es menjaran el marrón, i són molt bons professionals. Només tinc curiositat per escoltar als Òscars (Oscar Andreu i Òscar Dalmau, ex-guionistes del Manel Fuentes), que faran una col·laboració setmanal.
Altre canvi a ressenyar és al programa esportiu nocturn “tu diràs” que no escoltava abans quan el portava el Basté, i ara menys que el condueix el soso del joan Maria Pou. Però bé, per gustos, colors, i és un noi que té molts fans.
Com a novetat ha estat la eliminació del gran programa “no som perfectes” un programa personal i diferent. Una petita perla que trobarem a faltar alguns de nosaltres. Però qui paga, mana, i s’ha col·locat en el seu lloc un informatiu de dues hores, que encara no he tingut la paciència d’escoltar.
Bé, i la resta de la graella es manté igual: Clapés, el rei de la tarda (i es que el seu rival més proper és el Lluci Ferrer, que em cau motl bé, però el seu programa no pega ni a la tarda ni amb Catalunya ràdio ), “Tot és possible” cada cop més curt i més publicitat), “el primera pedra” (programa per iaios sardanistes, el “Via Lliure” (cada cop menys vital), i “Misteris” (programa inflat de tarotistes però infravalorat)
com ja és tradició a RAC 1, poc innovar i molt copiar. Proposo com nou eslogan: RAC 1, cada dia menys fresca.
