Mosques a l’estiu
Fa molta calor i la finestra és oberta de bat a bat. Una mosca entra a l’estança i revoloteja sense rumb una bona estona fins que acaba aterrant en el seu nas. Tota envalentonada, comença a fregar-se les potetes davanteres amb energia. Com disfruta la punyetera campant lliurement per sobre del vell. Ara, camina fins l’ull esquerra, i torna a parar per fregar-se les potetes. Quan es cansa, torna a revolotejar per la empolsegada cambra, i marxa per on ha vingut.
El vell, no s’ha mogut des de fa hores. Quan s’ha aixecat aquest matí, s’ha pres un cafè recalentat, un tros de pa amb mantega, i s’ha assegut davant del televisor. Mira la programació sense gaire interès. De fet, l’avorriment és el mateix mirant créixer el gerani del balcó que quan posa qualsevol dels programes matinals dirigits a la gent de la seva edat.
Porta temps sense sortir al carrer. Fa uns anys, feia el cafetó i unes cartes cada tarda al bar de sempre amb la gent de tota la vida. Però l’amo del bar, es va jubilar i va traspassar-lo a una jovenalla que han transformat el Bar “Paco” en un Bar Chill-out. Pel que fa als seus companys de partida, s’han anat enretirant poc a poc i ara només queden jugadors per fer un solitari.
Així que, bàsicament només parla amb el noi del supermercat de la cantonada, que li fa el favor de pujar-li setmanalment el poc que menja, i una cosina segona que encara és viva i el telefona de tant en tant per inflar-li el cap amb tafaneries.
Els dies passen un darrera l’altre i contempla el món des de les dues finestres que el lliguen encara a la realitat: la televisió que l’informa de les desgràcies que passen a mils de kilòmetres, i la finestra del menjador que l’informa del temps que fa i quan toca podar els arbres del carrer.
Avui fa 365 dies que aquella mosca es va posar sense consideració sobre el seu nas. I avui, torna a estar la finestra oberta de bat a bat, deixant entrar les mosques sense cap restricció.
El vell té una mosca al nas. I sobre la galta esquerra. I una altra se li ha ficat a l’ull. De fet, sobre el seu cap hi ha mitja dotzena més, totes cofoies de la seva sort. El vell avui ja no les espanta.
Podríem dir que va morir fa unes quantes hores, però de fet, va morir fa bastants anys.
El vell, no s’ha mogut des de fa hores. Quan s’ha aixecat aquest matí, s’ha pres un cafè recalentat, un tros de pa amb mantega, i s’ha assegut davant del televisor. Mira la programació sense gaire interès. De fet, l’avorriment és el mateix mirant créixer el gerani del balcó que quan posa qualsevol dels programes matinals dirigits a la gent de la seva edat.
Porta temps sense sortir al carrer. Fa uns anys, feia el cafetó i unes cartes cada tarda al bar de sempre amb la gent de tota la vida. Però l’amo del bar, es va jubilar i va traspassar-lo a una jovenalla que han transformat el Bar “Paco” en un Bar Chill-out. Pel que fa als seus companys de partida, s’han anat enretirant poc a poc i ara només queden jugadors per fer un solitari.
Així que, bàsicament només parla amb el noi del supermercat de la cantonada, que li fa el favor de pujar-li setmanalment el poc que menja, i una cosina segona que encara és viva i el telefona de tant en tant per inflar-li el cap amb tafaneries.
Els dies passen un darrera l’altre i contempla el món des de les dues finestres que el lliguen encara a la realitat: la televisió que l’informa de les desgràcies que passen a mils de kilòmetres, i la finestra del menjador que l’informa del temps que fa i quan toca podar els arbres del carrer.
Avui fa 365 dies que aquella mosca es va posar sense consideració sobre el seu nas. I avui, torna a estar la finestra oberta de bat a bat, deixant entrar les mosques sense cap restricció.
El vell té una mosca al nas. I sobre la galta esquerra. I una altra se li ha ficat a l’ull. De fet, sobre el seu cap hi ha mitja dotzena més, totes cofoies de la seva sort. El vell avui ja no les espanta.
Podríem dir que va morir fa unes quantes hores, però de fet, va morir fa bastants anys.
