Al ritmo de la isla

Menorca és tranquil·litat.

És la música del vent i el monòton vaivé de les onades. (prou poesia barata Raquel...)

He passat tan sols 3 dies... tres dies que se m’han fet infinitament curt tot i que el temps allà passa infinitament més lent. Tot i que la illa té una amplada de poc més de 50 km, el temps es dilatava tant que només he pogut visitar Can Xuriguer (on teníem l’apartament), La cala de La Macarelleta, Ciutadella (petiteta però amb encant illenc), i Maó (més “ciutat” i menys maca.. però bonica de visitar també).

Una de les anècdotes del viatge és que vam estar buscant durant els dos primers dies una tenda de música per comprar el CD de Mika, ja que no ens havíem recordat de portar música. I per fi, l’últim dia a Maó vam trobar la típica tenda petiteta de poble. Al entrar, vam haver d’esperar uns 10 minuts a que ens atengués ja que estava atenen a uns turistes (crec que anglesos) que estaven escollint música típical Spanish per comprar. El senyor del perrucot, anava posant música tant actual i característica d’Espanyam com la Pantoja, Sara Montiel, Los Chunguitos, Perales... I ells anaven fent que si amb el cap i quedant-se tots aquests discos. Al final, la seva compta va pujar a 115 Euros. Nosaltres ens vam comprar el disc del Mika, que està força bé, i vam marxar rient-nos dels pobres guiris estacats.